miércoles, 1 de junio de 2016

LA PLAÇA DEL DIAMANT



                                                  LA PLAÇA DEL DIAMANT




TÍTOL: LA PLAÇA DEL DIAMANT

AUTORA: MERCÈ RODOREDA                    

EDITORIAL: CLUB JOVE EDITORIAL

NOMBRE DE PÀGINES: 252 PÀGINES








                                     RESSENYA



"I jo amb aquells ulls al davant que no em deixaven com si tot el món s'hagués convertit en aquells ulls i no hi hagués cap manera d'escapar-ne."
Una autèntica delícia des del principi fins al final. Es tracta d'una novel·la plena de sensibilitat que emociona moltíssim gràcies al talent narratiu d'una escriptora, que, com a tècnica narrativa és capaç de camuflar totes les seves ideologies, tant polítiques com sentimentals sota un llenguatge emblemàtic. La novel·la tracta diferents temes com el masclisme, la segona República, la Guerra Civil i la postguerra. Tot i així, els fets més polítics de la guerra queden molt desdibuixats, al fons, mostrant al lector la conseqüència de tot allò: el patiment de la població, sobretot les dones vídues de guerra i els seus fills que moren de gana.

La narradora de la novel·la, na Natàlia, una dona real de l'època, que explica en primera persona i molt amenament com és la seva vida de casada amb en Quimet i tota les relaciones del seu voltant. Al principi de la trama es pot veure clarament la presència i la manifestació masclista del protagonista masculí, la qual cosa no em va estranyar gairebé gens, ja que durant els anys quaranta a Espanya, el masclisme era molt comú dins la societat (encara present avui en dia). També es pot apreciar com en Quimet transforma completament a na Natàlia, fins i tot llevant-li la seva identitat i canviant-la per una altra, na Colometa, una dona idealitzada pel seu marit.

"Eren morts els que havien mort i els que havien quedat vius, que també era com si fóssim morts, que vivien com si els haguessin matat."

L'escena que més em va impactar va ser quan na Natàlia ha de deixar al seu fill en una colònia de nins refugiats per la guerra. Allà es veu clarament la pobresa de l'època i com la desesperació d'una mare sola amb els seus fills és més gran que la mateixa esperança. L'absència del pare també influeix molt en la família, sense la figura paterna, una família de l'època es pot veure desestructurada, així que el feminisme comença a sorgir i a florir per part de na Natàlia.

A mesura que el llegia anava pensant com s'havia de sentir na Natàlia, amb tota la seva innocència, davant el paper masclista del seu home. Ella sempre es demanava perquè no hi havia justícia, una justícia igualitària per l'home i per la dona. Justícia en l'amor. Justícia en la vida. Amb l'estil impecable i senzill i l'ambient que és capaç de crear na Mercè, podem trobar la majoria de les respostes a totes aquestes preguntes. Això és el que fa aquesta novel·la tan especial i única.

Un fragment que em va cridar molt l'atenció va ser aquest: "Era molt trist que nosaltres, que érem gent de pau i d'alegria, haguéssim de veure'ns embolicats en un tros d'història com aquell. I entre glop i glop de cafè encara em va dir que la història més valia llegir-la en els llibres que no pas escriure-la a canonades." Perquè això és el que ocorre en la nostra actualitat. Per què persones que no tenen la culpa han de sofrir? Per què les persones més innocents són les que pateixen més? Per què hi ha tanta ignorància? Respostes que encara avui en dia ningú ha trobat, i que ni tan sols, es dedicaran a cercar perquè pareix que l'orgull és més important que el benestar humà.

Per acabar volia fer una menció especial al pròleg d'aquest llibre que tant m'ha fascinat. A més a més de mencionar els seus altres llibres fa una menció en particular al català i als seus lectors que em pareix impressionant i meravellosa. "Voldria que tots els que llegissin la meva novel.la participessin en la meva emoció. Em fa contenta pensar que entre tants milers de lectors com ha tingut i continua tenint n'hi ha molts que no havien llegit mai res en català i que és llegint-la que han descobert que la nostra és una llengua civilitzada, culta, important. Em fa contenta així mateix pensar que aquesta novel.la senzilla i humana ha dut el nom de la plaça del Diamant de la vila de Gràcia i amb ell el de Catalunya a tants països llunyans."

I a mi em fa contenta llegir-te a tu Mercè.