LA PELL FREDA

TÍTOL: LA PELL FREDA

AUTOR: ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL

EDITORIAL: LA CAMPANA







                                   

 

Quan el van desembarcar a la platja amb una xalupa, el va sorprendre que l’únic habitant de l’illa no sortís a rebre’l. Però aviat descobreix que apareixen cada nit molts visitants misteriosos i amenaçadors. Des d’aquest moment, la seva vida -que haurà de compartir amb el brutal Batís Caffó i Aneris, la de la pell freda- es converteix en una lluita frenètica amb ell mateix i amb els altres, on es barregen els sentiments de rebuig i de desig, de crueltat i d’amor, de por i d’esperança.

 

 

                                                                                                        RESSENYA

 

 

"Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament prop d'aquells qui estimem"

 

 

 

 

 

"La Pell Freda" és una novel·la apassionant, repleta d'intriga i d'aventura que, al mateix temps, ens fa experimentar els grans interrogants de la condició humana. El rebuig a lo desconegut, el desig, la crueltat, l'amor, la por i l'esperança, són només algunes de les fases d'un viatge al centre de les pròpies experiències humanes, que ens obliga a replantejar-nos no només la nostra mirada sobre el món sinó, sobretot, la mirada cap a l'exterior i tot allò que ens envolta.

 

L'argument és molt simple i senzill, però molt inquietant per la presència només de tres personatges principals, els quals podrem veure créixer i evolucionar d'una manera asombrosa. Sobre la temàtica podria estendre'm fins a l'infinit, ja que l'autor parla sobre moltíssimes coses diferents, però la principal és que el llibre inclou contínues reflexions sobre la condició humana i sobre l'evolució de la conducta de l'ésser humà a nivell individual i social. Llegint sobre l'autor, vaig descobrir que era antropòleg i no escriptor, la qual cosa va encaixar totes les raons del perquè d'una trama tan antropològica, envoltada dins la conducta de l'ésser humà en diferents entorns i situacions.

 

 

 

 

 

 

Segurament podria dir-se moltes coses de La Pell Freda, ja que són nombroses les perspectives des de les quals pot ser valorada i analitzada. No em cap dubte que aquesta multiplicitat d'interpretacions sigui que, abans de res, al fet que no pertany a un gènere perfectament delimitat. En un primer moment sembla que estiguem davant un relat fantàstic o de terror, però aviat descobrim (doncs l'autor ho deixa clar ràpidament) que el que llegim està travessat a més per altres propòsits no tan fàcils de situar.

 

També destacar els jocs de paraules que emplea l'autor en referir-se a la criatura que viu amb ells en el far com Aneris (escrita a l'inrevés forma la paraula Sirena) i als de la seva espècie com Citauca, (Acuàtic llegida a l'inrevés). I per descomptat la més evident, el coprotagonista Battís Caffó, tot junt és batiscafo (tipus de submarí). Bastant original e interessant.

 

 

 

 

 

El que més m'ha agradat ha estat la complexitat de la història, encara que el seu argument és molt simplista. L'ambient tan claustrofòbic i tenebrós, amb les perfectes descripcions tan misterioses del paisatge marí i l'illa, fan una combinació de ritme de lectura ràpid i inquietant. De vegades, pot resultar repetitiu, ja que la història transcorr en un mateix escenari, amb molt pocs personatges i amb poca acció. El final em va deixar una mica freda, sobretot perquè no vaig entendre molt bé què volia transmetre amb ell l'autor.

 

 

Un altre tema bastant impactant dins el llibre, és la relació que té el protagonista i en Caffó amb n'Aneris. Des de pràcticament el començament de la novel·la, ja és pot apreciar la relació tan estranya, tensa i complicada que en Caffó i n'Aneris tenen, ell tan sols la vol com un serva i objecte sexual, mentre ella com que no és humana i té la part de monstre tan diferent, aporta un punt de vista de indiferència, fins que arriba el protagonista. Realment el protagonista es va enamorar de ella, o tan sols la volia per complaure els seus desitjos? Va florir l'amor d'ella per ell també? Tal vegada sí, o tan sols només necessitaven tenir un poc de companyia sentimental i carnal.

 

És mentida: el setè dia el bon Déu no va descansar. El setè dia la va fer a ella i ens la va amagar sota les onades."

 

Per acabar crec que el punt més fort de la novel·la és el descobriment dels seus personatges a les solituds humanes i la por a lo diferent, que ens obliga a cercar el nostre vertader jo. El punt menys fort de la novel·la, és que no arribam a conèixer realment a fons que són els "granots", ni els seus ideals, encara que això ajuda a crear més misteri a la trama.

Una novel·la de ciència- ficció amb molts de temes controvertits, bastant original, amb un ambient claustrofòbic i d'una lectura ràpida i entretinguda.