TRENES TALLADES, RECORDS D'UNA NENA DE RÚSSIA

TÍTOL: TRENES TALLADES,
RECORDS D'UNA NENA DE RÚSSA

AUTORA: ROSER ROSÉS                                               

EDITORIAL: CAL·LÍGRAF

ANY D'EDICIÓ: 2016

Sinopsis: "Trenes tallades. Records d'una nena de Rússia", és el relat corprenedor dels anys d'exili forçat de la Roser Rosés, una nena de 12 anys, que l’any 1938 va ser enviada pels seus pares a la URSS per a salvaguardar-la dels estralls de la Guerra Civil,  del que va tornar l’any 1947 convertida en una dona amb una sensibilitat i una formació incompatible amb l’Espanya franquista.

 

És la història lúcida, tendra i intensa d'una infantesa i adolescència marcades per les guerres que ha tardat molts anys en poder ser explicada. 

 

«Quedaven enrere a l’URSS set anys i mig de la meva vida, set anys i mig de vivències inimaginables a través dels 12.000 quilòmetres de desplaçaments i perilloses evacuacions que havia hagut de fer a causa de la maleïda guerra; allà quedaven una part de la meva infantesa i tota la meva adolescència, en una estada que havia esdevingut molt més llarga del que ningú havia previst, en aquell immens país. M’emportava amb mi uns estudis, unes alegries —poques— i molta dissort. I la sensació de sentir-me forta i afortunada per haver sobreviscut a tot.»

 

 

Aquesta autobiografia és magnífica, m'ha encantat. La història de na Roser Rosés és digna d'admiració, per tot el que conta i recorda d'aquell infern, tant com la forma de fer-ho. La narració és agradable, fluïda i molt propera, encara que també utilitza expressions molt catalanes que fins i tot, he hagut de cercar al diccionari, però sense fer feixuga la lectura, fent-la encara més original i única.

 

La composició del llibre m'ha semblat molt encertada per la composició de la introducció i l'epíleg, amb forma d'entrevista directa amb na Roser Rosés, una forma més personal d'explicar tota la història. Al principi pot semblar que no serà una narració dura, més bé sembla un viatge turístic fet per una nina de 12 anys però, a mesura que tot avança, es pot apreciar perfectament la foscor que s'aproxima, cada cop més ràpid. Pensar que milers de nins i nines espanyols varen marxar per fugir de la pròpia guerra del seu país, per anar directament a una altra encara més gran, com va ser la Segona Guerra Mundial, és aterrador.

 

 

 

 

 

La presència de fotografies facilita molt la lectura al lector, ja que gràcies a elles pot captar perfectament l'atmosfera de tots els viatges que fa fer na Roser al llarg de tot el seu exili. Hi ha una en particular al principi del llibre, que crec que capta molt bé la essència de tota la seva autobiografia; es una fotografia en blanc i negre de na Roser amb les seves trenes o trunyelles tallades, un símbol clarament de la guerra, i principalment del llibre, donant així el seu títol.

 

 

D’altra banda, tal i com l’autora explicar al final del llibre: “La meva intenció no ha estat, en cap moment, dramatitzar els fets tan difícils que m’ha tocar viure ni expressar victimisme, malgrat que, com milers i milers de persones, he estat un víctima innocent més de les dues guerres”. En efecte, Rosés narra la història amb una gran serenor, lucidesa i pau interior, la qual cosa resulta cent vegades més punyent per al lector que qualsevol dramatització. 

Quan vaig acabar el llibre em va venir la sensació de que volia conèixer més la història de la protagonista, no tant la vida passada, sinó la present, com li ha anat tots aquests anys, tenint en compte el  passat que la va marcar per sempre. El llibre menciona breument com està vivint actualment amb tota la seva família, però m'ha faltat molt més, encara que és bastant comprensible la falta de documentació de després, sabent tot el que va passar.

 

 

 

És un llibre preciós que tothom hauria de llegir, per la seva bellesa i crueltat, per saber el mal que fan les guerres i com poden canviar vides senceres en qüestions de segons. Aquesta dona és clarament un exemple de superació personal, per part meva té tota l'admiració del món.