LA INVENCIÓN DE LA NATURALEZA
TÍTOL: La invención de la naturaleza
AUTORA: Andrea Wulf
ANY: 2016
EDITORIAL: Taurus
Alexander Von Humboldt va ser un intrèpid explorador alemany i el científic més famós de la seva època. La seva agitada vida va estar repleta d'aventures i descobriments: va escalar els volcans més alts del món, va remar pel Orinoco i va recórrer Sibèria en plena epidèmia d'àntrax.
Capaç de percebre la naturalesa com una força global interconnectada, Humboldt va descobrir similituds entre diferents zones climàtiques de tot el món i va preveure el perill d'un canvi climàtic provocat per l'home.
Va convertir l'observació científica en narrativa poètica, i els seus escrits van inspirar no només a naturalistes i escriptors com Darwin, Wordsworth i Goethe, sinó també a polítics com Jefferson o Simón Bolívar. A més, van ser les idees de Humboldt les que van portar a John Muir a perseverar en les seves teories i a Thoreau a escriure Walden. Andrea Wulf rastreja la influència de Humboldt en les grans ments del seu temps, en àmbits com la revolució, la teoria de l'evolució, l'ecologia, la conservació, l'art o la literatura.
Capaç de percebre la naturalesa com una força global interconnectada, Humboldt va descobrir similituds entre diferents zones climàtiques de tot el món i va preveure el perill d'un canvi climàtic provocat per l'home.
Va convertir l'observació científica en narrativa poètica, i els seus escrits van inspirar no només a naturalistes i escriptors com Darwin, Wordsworth i Goethe, sinó també a polítics com Jefferson o Simón Bolívar. A més, van ser les idees de Humboldt les que van portar a John Muir a perseverar en les seves teories i a Thoreau a escriure Walden. Andrea Wulf rastreja la influència de Humboldt en les grans ments del seu temps, en àmbits com la revolució, la teoria de l'evolució, l'ecologia, la conservació, l'art o la literatura.
Humboldt va néixer a Berlín, llavors regne de Prússia, en 1769 (i va morir a la mateixa ciutat en 1859), i Wulf destaca en el pròleg que, “encara que els seus llibres segueixen acumulant pols a les biblioteques”, els ecologistes i els escriptors que aborden temàtiques de naturalesa es basen sempre en la seva visió, encara que la majoria ho faci sense saber-ho. A pesar que sempre mesurava i documentava, també tenia una mirada poètica davant la bellesa del món i parlava dels ràpids del Orinoco com si hi hagués «un riu fet de boira suspès en el seu jaç». Cap científic havia parlat així abans de la naturalesa, assenyala l'autora.
Amb una infància complicada per la mort del seu pare, Humboldt va rebre la millor educació possible amb el seu germà gran Wilhelm, residents a Berlín. Els dos germans varen ser molt diferents entre ells, mentre Wilhlelm es va decidir pel món de les lletres i el dret, Humboldt es va decidir pel món oposat, la naturalesa i la biologia. També va ser un pioner a estimar i acostar-se a la naturalesa més enllà de la tradicional perspectiva antropocèntrica de l'època que dominava des de les teories d'Aristòtil. I de veure-la no com un conjunt harmoniós creat per un Déu, sinó com un sistema en permanent lluita, amb unes lleis que l'ésser humà havia de comprendre, i sobretot creada per la Terra i no per cap Déu. En cas contrari, va avisar, aquest mateix ésser humà «tenia el poder de destruir l'entorn, i les conseqüències serien catastròfiques», teoria que s'ha complert. Per tant va viatjar a molts de països per investigar i recollir plantes o roques per després investigar-les i escriure els seus propis llibres.
Amb una infància complicada per la mort del seu pare, Humboldt va rebre la millor educació possible amb el seu germà gran Wilhelm, residents a Berlín. Els dos germans varen ser molt diferents entre ells, mentre Wilhlelm es va decidir pel món de les lletres i el dret, Humboldt es va decidir pel món oposat, la naturalesa i la biologia. També va ser un pioner a estimar i acostar-se a la naturalesa més enllà de la tradicional perspectiva antropocèntrica de l'època que dominava des de les teories d'Aristòtil. I de veure-la no com un conjunt harmoniós creat per un Déu, sinó com un sistema en permanent lluita, amb unes lleis que l'ésser humà havia de comprendre, i sobretot creada per la Terra i no per cap Déu. En cas contrari, va avisar, aquest mateix ésser humà «tenia el poder de destruir l'entorn, i les conseqüències serien catastròfiques», teoria que s'ha complert. Per tant va viatjar a molts de països per investigar i recollir plantes o roques per després investigar-les i escriure els seus propis llibres.
Durant el viatge de Humboldt a Estats Units i el seu recorregut per aquestes terres, va quedar horroritzat pel negoci d'esclaus que en l'època era molt comú a les colònies. Malgrat aquestes accions, Humboldt va defensar sempre que la justícia, la igualtat i la llibertat eren més importants que els nombres o les riqueses d'uns pocs, com també va defensar que no hi havia races superiors ni inferiors, al marge de qualsevol nacionalitat, el color o la religió, tots els éssers humans procedien d'una mateixa arrel i totes les persones estaven dissenyades per la llibertat. Quan va acabar de visitar Estats Units va decidir anar a Llatinoamèrica on es va trobar més del mateix. La esclavitud era tirania, i durant els seus viatges anava anotant en els seus diaris amb descripcions i imatges les desgraciades vides dels esclaus que anava trobant: l'amo d'unes terres els obligava a menjar els seus propis excrements o els torturava amb agulles. Una història també realment horrible era la d'un missioner que li havia que li havia arrencat els testicles d'una mossegada al criat que treballava en la seva cuina per besar a una jove.
En 1804, Humboldt arriba a París des d'Estats Units després del seu periple de cinc anys a Sud-amèrica i és rebut com un heroi. Tornava amb les mans plenes: caixes abarrotades de quaderns amb anotacions sobre el terreny, centenars de dibuixos i d'anotacions astronòmiques, geològics i meteorològics. Més de 60.000 exemplars de plantes i 6.000 espècies, de les quals 2.000 eren noves per als botànics europeus. Tenint en compte que fins llavors no es coneixien més de 6.000 espècies, la xifra era realment sorprenent.
El fet que La invención de la naturalesa presenta a Humboldt com el gegant que va ser i el que hauria de seguir sent, no significa que Andrea Wulf hagi escrit un panegíric ni molt manco. La seva objectivitat no es perd quan enfronta les contradiccions o els aspectes negatius del personatge. Gegant, sí, però humà. La gran xifra de personatges en els quals va influir o amb els quals va tenir tracte, que vénen a ser la mateixa cosa, és francament increïble. Qualsevol dels grans científics han estat influïts per Humboldt, però a més altres personatges com Pushkin, Thomas Jefferson, Thoreau o Simón Bolivar, per exemple (la relació seria llarga) es van declarar deutors del seu pensament.
En part també es capta la concepció diferent de la ciència que tenia Humboldt, amb una mirada romàntica que la convertia en una aventura i una preocupació no només ètica i científica, sinó també estètica, que avui s'ha perdut pràcticament del tot a Europa, en comparació amb Llatinoamèrica, on avui encara es recorda el seu nom. Es nota que Humboldt es preocupava del llenguatge, de la forma poètica de la forma en què expressava les seves teories.
Llegir aquest home ha estat un repte nou però molt entretingut, interessant i sobretot molt curiós. M'ha agradat molt la total compenetració de la naturalesa amb la poesia i com l'escriptora ha sabut plasmar tota la vida de Humboldt d'una manera tan amena i curiosa, amb moltes referències i imatges per complementar la història a la perfecció. Definitivament, ha estat un descobriment genial ja que personalment no coneixia l'existència d'aquest científic tan amant de les lletres i la poesia que tant m'ha captivat i fascinat. També m'ha sorprès la quantitat de cites que he anat marcat a mesura que llegia, per la seva importància dins la biografia de Humboldt o perquè simplement eren interessants o curioses. En conclusió, La invención de la naturaleza ha estat un llibre molt estimulatiu i interessant que mostra amb molta delicadesa i cura la vida d'un científic molt important que desgraciadament la història ha oblidat.
"La Terra es poesia viva, no una Terra fossilitzada, sinó un espècie viva. Aquesta era la naturalesa de Humboldt, plena de vida. L'arribada de la primavera, concloïa Thoreau, era com la creació del Cosmos a partir del Caos. Era vida, naturalesa i poesia, tot al mateix temps".
