JARDÍ VORA EL MAR

                                                  JARDÍ VORA EL MAR



TÍTOL:JARDÍ VORA EL MAR

AUTOR:MERCÈ RODOREDA

EDITORIAL:CLUB EDITOR    
       
NOMBRE DE PÀGINES:171






                                                                    RESSENYA

"A mi sempre m'han agradat molt saber les coses que els passen a la gent, i no perquè sigui un batxiller... És perquè estimo les persones, i els amos d'aquesta casa me'ls estimava. Però de tot això fa tant de temps que de moltes coses ja no me'n recordo, perquè sóc massa vell i de vegades m'embolico sense voler... No calia pas anar a veure pel·lícules a l'Excelsior les temporades d'estiu quan venien amb els seus amics."

 

La històra gira entorn d'un jardí d'una casa d'estiueig situda vora el mar, on el seu jardiner, narrador de la història, hi viu tot l'any. Són sis capitols que es corresponen als estius dels senyors de la casa, alguns amics i veïns que els acompanyen.

 

Rodoreda és gran, molt gran. Amb la seva prosa aconsegueix emocionar al lector d'una manera indescriptible, fent que a vegades pensis que estàs llegint poesia llavors d'una novel·la, per l'elecció de les paraules o simplement la construcció de les oracions.

 

A mesura que anava llegint la novel·la sentia com si jo mateixa estigués en aquell jardí, no domés per les fantàstiques descripcions sinó també pels pensaments que el mateix jardiner volia transmetre, com gaudia fent la seva feina, parlant amb els amos, amb els amics i el sentiment de felicitat que l'envoltava mentre feia el que més li agradava. El seu anonimat m'ha resultat molt intrigant, és el primer llibre que he llegit on no he pogut saber com nom el personatge, com és físicament i domés conèixer els seus sentiments, això ha fet molt més especial la lectura fent que no pugui jutjar una persona, encara que sigui fictícia, pel seu físic i domés pel seu pensament i les seves descripcions.

 

Si hagués d'elegir, domés un personatge elegiria sense dubtar-ho al jardiner. El que més em va agradar d'ell va ser la seva "breu" història d'amor amb la seva dona. Es varen conèixer quan ella tenia setze anys i ell trenta-cinc però estaven molt enamorats. El moment on la descriu és simplement meravellós: Ella sempre duia vestits liles. Tenia els ulls verdosos, menuts, una mica enfonsats i molt lluents, i els cabells llargs i rossos. Sembla una persona senzilla que buscava també una vida senzilla al costat de la persona que estimava. Els dies de pluja, li agradava asseure's al balancí de casa seva per mirar per a finestra.

 

Encara que el llibre no tingui molta acció, els personatges estan bastant caracteritzats per certs sentiments i idees, que fan que al final del llibre et quedin bastant clares les diferències de fer, de pensar i de viure les coses dels diferents personatges.

 

L 'única referència que he trobat al llibre de l'època en que està ambientada la història, és que el senyor Bellom explica que quan era jove va anar a fer fortuna a Amèrica. Per tan, arribo a la conclusió de que l'època en que es desenvolupa l'acció deu ser de principis i mitjans del segle XX. No crec que es desenvolupi al temps en que va ser escrit, ja que en aquell moment a Espanya hi havia la dictadura franquista, i suposo que en algun moment se n'hagués fet referència.

 

En conseqüència de tots els fets de la novel·la, crec que el final del llibre és obert, ja que deixa la història tancada pel que fa a les diferents històries començades al principi del llibre, però totalment oberta pel que fa la vida dels personatges, que a partir d'ara en viuran una de molt diferent.

 

Pel que fa a Mercè Rodoreda com a persona, crec que té molt de mèrit haver nascut abans de la dictadura franquista, haver-la viscuda a l'exili, i haver aconseguit ser una escriptora de tan important renom. A pesar de que a l'època franquista el català va ser censurat totalment, Rodoreda va seguir escrivint en la seva llengua, fet que considero que és una manera més de lluita i de resistència contra aquell sistema que desgraciadament, segueix present en la actualitat. A més a més, estic segura que a l'època de Rodoreda, era molt més difícil que ara escriure llibres i que te'ls volguessin publicar, tan sols pel fet de ser dona. Tot i així, ella ho va aconseguir en moltes ocasions. Crec que devia ser una persona forta i lluitadora pels seus ideals.

 

"El cel es començava a estrellar de debò i, als vespres, se sentia alguna cosa que burxava per les arrels. La primavera ho anava endreçant tot: la rosa al roser i l'ocell a la branca."

Ainhoa Verdú Blasco, 17 d'abril, 2016.