MIRALL TRENCAT

                                                        MIRALL TRENCAT


 TÍTOL:MIRALL TRENCAT        
      
 AUTOR:MERCÈ RODOREDA

 EDITORIAL:CLUB EDITORIAL JOVE

 NOMBRE DE PÀGINES:401






                                                           RESSENYA:

 

Mirall trencat és la història d’una família al llarg de tres

generacions representades per tres personatges femenins: Teresa Goday, Sofia Valldaura i Maria Farriols. Comença amb Teresa Goday, qui va ser la fundadora de la família, casada amb Salvador Valldaura en segones noces.  Quan Salvador i Teresa es casen, se’n van a viure a una torre en la part alta de Barcelona, on trobem un dels elements més característics de tota l’obra, el jardí.  Hi ha teories que expliquen que el jardí retractat en Mirall trencat és una mescla entre els seus jardins de Barcelona, i el jardí on va estar creant amb la seva amiga Carme Manrubia al xalet on vivien a Romanyà de la Selva, "segons el pròleg del mateix llibre".

Podem dividir l’obra en tres parts clarament distingibles.  La primera són els primers divuit capítols, on se’ns presenta als personatges i l’escenari on es desenvoluparà la història.  La segona part està estructurada en vint-i-un capítols i veim que ens trasllada cap a la intimitat dels personatges. La tercera part correspon als últims tretze capítols, on tothom fa una espècie de balanç del que ha sigut la seva vida i un recordatori evocant l’enyorament i la nostàlgia. 

 

Mercè Rodoreda ha sigut una escriptora amb una gran ment literària, en aquesta novel·la podem apreciar la seua mestresa en una obra on la tècnica literària és com de novel·la psicològica, on els propis personatges ens mostren la seva actitud amb els seus propis actes. Cal destacar com a novetat, que Mercè canvia el narrador, deixant de banda la narració en primera persona, optant per un punt de vista múltiple, i podríem dir que el títol de l’obra ben bé podria ser aquesta manera de parlar, ja que es tracta de veure la vida reflectida com en un mirall, un mirall trencat, on cada personatge es reflectix en un troç d’aquest mirall, i tots junts el formen sencer. El que he pogut captar amb més claretat ha estat la funció de la torre, la qual és l’únic element de l’obra que permaneix des del principi fins el final i,  el seu deteriorament va acompanyat del declivi de la família fins que, al final, Sofia decideix tombar la torre per a construir-hi uns pisos.

 

Amb uns personatges cansats de la vida, que potser mai arribaren a ser feliços, Mercè Rodoreda ens trasllada a la Barcelona d’abans de la guerra civil de la mà d’una família carregada de secrets i malenconia al cor.  Una obra que no deixa ningú indiferent.

 

AINHOA VERDÚ, ABRIL DEL 2016.